La major part de la nostra vida social i íntima s'ha desenvolupat i es desenvolupa al voltant de les fonts de recursos i energies, com l'aigua, el gas i la llum.

Anar a buscar aigua al pou, fer la bugada al safareig públic, reunir-se al voltant de la llar de foc (ja sigui a dins o a fora de casa), rentar-se la cara a la font, anar al bar a mirar la televisió, escoltar la ràdio a casa del veí, fer cua per trucar des de l'únic telèfon del poble o des de la cabina, reunir-se a la farola (l'únic punt de llum nocturna del barri).
Totes aquestes energies eren abans d'ús comunitari o compartit, i la major part ocupaven espais públics.

Actualment, als països més rics i urbanitzats, les xarxes de distribució de l'energia es ramifiquen fins arribar al camp domèstic (la llar seria com una caixa de connexions, des d'on pots accedir, des d'on et pots connectar a l'energia).

En una casa, tenim totes les sortides d'energia a l'abast (endolls, aixetes, fogons), cosa que fa que moltes activitats que abans es feien en públic i a fora, ara es facin a dins i en la intimitat. Per altra banda, actualment, una bona part de les tasques per sí mateixes íntimes que realitzem, giren al voltant d'aparells elèctrics.
Afaitar-se, depilar-se, fer un suc, unes torrades, recalentar menjar, escriure un text, enviar un missatge, llegir de nit al llit, carregar el mòbil, llevar-nos cada matí, escoltar música.

Tot això ve donat perquè, per una banda, les persones ens sentim més autònomes i millor fent coses individualment i a casa, sense els inconvenients de compartir recursos i espais, i perquè, per altra banda, ja no contemplem la possibilitat de fer ús del nostre espai públic. En part, a causa de que no és tan fàcil fer coses al carrer.

Endolls vol portar al carrer totes aquelles accions que abans es feien en espais públics i totes aquelles accions de per sí íntimes que realitzem a casa. Vol donar la possibilitat de realitzar aquestes accions conjuntes i individuals al carrer, al lloc comunitari i solitari per excel·lència. I tot això, instal·lant endolls en una plaça pública, ja que és l'electricitat, com abans foren l'aigua i el foc, l'energia que agrupa i individualitza amb més força actualment, i que, paradoxalment, és inexistent a l'espai públic. De la mateixa manera que hi ha fonts públiques, el projecte proposa endolls públics, amb totes les accions, situacions, nous usos i costums que això potencia, alguns previsibles, altres que ni imaginem. Perquè precisament és aquesta imprevisibilitat la característica primera de l'espai públic, per la seva diversitat, riquesa vital, memòria plural i visibilitat.